Els passatges: actuacions per la ciutat metropolitana

Per un àrea metropolitana ben reticulada

La metròpoli de Barcelona contemporània ha de ser una xarxa de bens i serveis, informació i coneixement, intercanvi i interacció en un territori de qualitat. Tanmateix, la seva base no és solament l’espai físic delimitat per la jurisdicció i els municipis que la composen sinó els camps d’interacció i els entorns de relacions econòmico-productiva, de competitivitat de creació, desenvolupament i de qualitat de vida de la ciutadania amb els sistemes urbans i territorials de la Regió, de Catalunya i de les xarxes internacionals. Això és el que anomeno reticularitat metropolitana com a atribut màxim de la ciutat múltiple i multiplicada que la ciutadania viu des del seu barri fins a les distintes multirealitats socio-geogràfiques.

El dret a la metròpoli, com el dret a la ciutat vol dir la facilitat de la ciutadania per usar i fruir els seus serveis i de les possibilitats de desenvolupament que ens ofereixen. I d’aquests, el dret fonamental que millor resumiria totes les possibilitats és el dret al carrer. “El carrer és nostre! De tots!” fou el gran eslògan militant i combatiu per civilitzar les nostre ciutats i per tornar a posar al vianants on devien estar sempre: al centre de l’espai urbà, com a vertaders protagonistes de l’espai públic. Tanmateix, quan usem i vivim les ciutats, quan ens hem de desplaçar i moure per la ciutat, descobrim una bona quantitat de barreres i impassos, de inconnexions i de desconnexions. Molts d’ells fruit dels talls produïts per les grans infraestructures (ferrocarril, autopistes,..) o per les més elementals discontinuïtats de les voreres. Aquesta realitat, hereva dels barris d’autoconstrucció, o de les suburbanitzacions, o d’una ciutat feta per grumolls i a batzegades, o per manca de coordinació intermunicipal  genera una gran quantitat de fragmentacions, discontinuïtats i sectoritzacions que fan que l’espai de la ciutadania sigui encara, i desprès dels grans esforços de reconquesta, reurbanització i millora de l’espai públic, un gran repte de les polítiques i programes municipals. I aquest és un dels reptes que al meu entendre ha assumit la AMB com a estratègia per millorar l’eficiència dels projectes per la qualitat de vida de les persones en els territoris metropolitans

Si observem i analitzem doncs la metròpoli des de la perspectiva de millorar les continuïtats, ens adonem que tenim una gran oportunitat per la cartera de projectes metropolitans. En efecte, la experiència de “Passatges metropolitans” és la concreció d’una estratègia per la regeneració de l’espai metropolità fent “passatges”, això és, restablint continuïtats perdudes per refer la xarxa dels itineraris de les persones; des de la proximitat del barri, fins a l’articulació dels municipis, fins als grans recorreguts metropolitans.

El "Passatge" i la multiplicitat de tipus; els passatges com a paisatge – esdeveniment, llocs de d’intercanvi

La pregunta i el contingut del concepte "pas" i en conseqüència el de “passatge” va més enllà de l'estructura i la infraestructura, i apareix com un concepte multifacètic que té per objecte garantir la millora d'espais i enclavaments de la ciutat contemporània. El passatge no és ni l'estructura ni la infraestructura (encara que també ho és); el que qualifica els passatges son els esdeveniments, que es determinen pels sentits i la percepció de "el que passa", el que es viu ( el que es porta a terme); en l'acció de "passar" allà, ja sigui individualment (la consciència de l'acte) o en la trobada o confrontació amb altres persones o altres coses (consciència de l'altre) la comprensió de l'espacialitat (qualitat produïda per la fissió de la fisicitat de l'espai i múltiples fenòmens que es manifesten en ella).

Per tant, quan s'utilitza el concepte de passatge, que és alhora una zona real i sensible, integrem el que és l’espai i i les condicions fenomenològiques  de sociabilitat, sensació de seguretat, confort, informació. Totes les activitats que es desenvolupen en els passatges ofereixen, a més, una multitud de paisatges que enriqueix la diversitat de les nostres ciutats. Pensem als ponts i els recorreguts que se’n deriven d’accés al riu Llobregat des de Sant Boi.

Per tant, el passatge és un dels tipus d'espai i espacialitat urbana i territorial que millor soluciona la qüestió del moviment de les persones, del  trànsit, per crear nous locus urbanitat, d'àrees de reunió o de confrontació, la inclusió o exclusió, l'intercanvi o la dissociació, l'intercanvi o la integració, nous arquetips d'espai en el qual el moviment i la relació amb els seus components, determina l'articulació social més rica en diversitat de la vida quotidiana a la ciutat.

Els Passatges com situacions i espais d’escurçament de recorreguts faciliten el mallat de la xarxa de carrers, de sendes verdes, d’accés als sistemes de transport i als equipaments metropolitans.

Els passatges per al projecte del territori contemporani i l’Àrea metropolitana de Barcelona

En un context de crisi econòmica i de minva de les capacitats d’inversió, el cost de les intervencions en l’espai urbà i territorial és tot un repte per innovar i poder gestionar eficientment un àrea metropolitana. Fer la llegenda d’actuacions de millora de la malla d’espais públics, per tenir una agenda de realitzacions és tot un nou programa d’acció pública. Si bé l’anomenada acupuntura urbana serví per vindicar el valor de les accions puntuals, avui hem de superar aquella metàfora i proposar actuacions de petita escala i baix cost que serveixin per seguir estructurant el conjunt de l’espai metropolità; accions coordinades des de la visió del lloc específic fins a l’estructura general de les xarxes metropolitanes.

Les actuacions de petita escala, molt precises obrint passatges allà on ara hi ha barreres son la base d’un projecte territorial renovat que fomenti la contenció urbana, l’articulació dels fragments urbans, i l’adequació de les distintes formes de ciutat en un nou sistema d’organització, físic i funcional, que respongui a un model de “ciutat mosaic territorial” on cal tenir connectades totes les peces (els barris, els equipaments, les dotacions, els espais oberts). És a dir, una estructura alhora morfològica i ambiental, que afavoreixi l’adaptació mútua ecològica i la coevolució dels ecosistemes urbans naturals en interacció, basada en un mosaic articulat de peces urbanes i de la matriu biofísica del territori equilibrat ambientalment. Es pot aconseguir, d’entrada, definint i construint límits a les ciutats, creant fronteres ben delimitades entre l’urbà i el rural, i en la potenciació dels valors de proximitat entre les necessitats de les persones i els dispositius urbans que faciliten els serveis: treball, oci, salut i cultura. I cal reutilitzar, o sigui, rehabilitar i reciclar els teixits obsolets o infrautilitzats. Per l’articulació de totes aquestes actuacions holístiques, els passatges i els seus diversos recursos (com podem veure en el conjunt de les situacions territorials proposades al Concurs de Passatges metropolitans o el Passatge del Besòs que es presenten en aquest llibre) constitueixin un dispositiu exemplar per una renovada estratègia del programa d’acció sobre els espais oberts de la metròpoli.

Alguns exemples ens mostren la gran capacitat de transformació en obrir el pas i fer passatges. En el cas del barri de La mina, la construcció d'un barri Rambla a través del barri ha permès que aquest barri  estigmatitzat i exclòs de la dinàmica de la ciutat s’obri a la continuïtat urbana. La zona, en la dècada de 1970, és un complex d'edificis d'allotjament als desfavorits, exclosos entre d’altre del dret a la mobilitat recupera la seva connexió a la ciutat. L'objectiu era preservar la zona i la seva riquesa cultural, oferint que les persones es connecten seu barri amb la resta de la ciutat. La Rambla és un espai per caminar en connexió amb el tramvia que circula en el mateix eix. Per tant, la vida i la ciutat s'organitzen a través i al voltant de la Rambla, nous habitatges, botigues, serveis. Per tant, reconfigura l'espai públic.

Amb criteris similars i efectes socials molt reeixits, el parc de la solidaritat d’Esplugues supera la barrera creada per la ronda creant dos grans circulacions que connecten barris històricament separats i estableix un nou espai multifuncional d’estada.

Des del punt de vista d’àrees urbanes més estabilitzades, el conjunt seqüencial en el temps i amb una concatenació de projectes parcials, en el centre de Cornellà, aconsegueix establir un gran espai cívic que amplia la seva condició, aproxima i sutura barris, i a més introdueix el pas del tramvia per a vincular-se amb la gran ciutat metropolitana. Un projecte atent a la millora dels passos de proximitat, amb una clara visió estructural del municipi.

Tots tres exemples ens mostren (amb escales diverses) com podem desenvolupar un renovat urbanisme social i ambientalista que ha de preservar sine die els espais d’extrema qualitat ambiental, i afavorir la superposició d’usos i els espais mixtes, ha d’articular les vores, però sobretot que ha de posar a les persones com a vertaders protagonistes de l’espai públic i per tant facilitar el seu pas, elm seu passatge i òbviament la seva estada.

Fer passatges com a lògica projectual de sutura  projectar i gestionar adequadament les zones de transició urbanes, gestionar la riquesa en biodiversitat de les peces de gran qualitat que formen part dels mosaics existents en els espais urbans  territorials d’escala regional, i recuperar la qualitat dels marges en els perímetres i els intersticis metropolitans.

Els passatges que s’han projectat en el Concurs convocat per l’àrea metropolitana posen en valor la capacitat del paisatge com una eina de mediació social per a la gestió de les transformacions, perquè proposen transformacions territorials obren noves apropiacions dels espais per part de la ciutadania. El projecte dels passatges en els paisatges metropolitans és doncs una eina, una mediació cultural que facilita la visió crítica sobre les necessitats de transformar les barreres del territori. Reciclar els territoris maltractats de les perifèries metropolitanes suposa generar una factoria de paisatges que, a més de noves formes i espais, permetrà que aflorin noves actituds ètiques dels ciutadans que els habiten. Tots en volem, de qualitat de vida, i els passatges faciliten la comoditat d’accés, de mobilitat i els intercanvis socials. Els passatges com el  paisatge on vivim és una peça determinant per assolir la qualitat de la nostra àrea metropolitana.